
Per angle, triangle. Els derivats de triangle (trangular, triangulació...) utilitzen el morfema -gul-, al·lomorf de -gle. La semblança amb el castellà també hi ajuda.
Recull de desviacions fonètiques, patologies simpàtiques i embolics de la llengua popular: aparicions, desaparicions i mutacions de sons
Afegiment d'un so a final de paraula:
armari>armàrit
api>àpit
or>ort
mar>mart
col·legi>col·lègit
Afegiment d'un so en posició medial:
teatre>teiatre
idea>ideia
assemblea>assembleia
tenre>tendre
cenra>cendra
Afegiment d'un so o sons inicials:
SCALA>escala
Ramon>Erramon (basc)
ràdio>arràdio (cast.)
moto>amoto (cast.)
Pèrdua d'un so o alguns sons inicials:
Joaquim>Quim
Montserrat>Rat
Bartomeu>Tomeu
Francesc>Cesc
Pèrdua d'un so o alguns sons en posició final de mot:
professor>profe
televisió>tele
col·legi>col·le
Montserrat>Montse
por favor>porfa (cast.)
Pèrdua d'un so medial (a l'interior d'una paraula):
carabassa>car'bassa
caragol>car'gol
taronja>t'ronja
Teresa>T'resa
cremada>crema'a (val.)
mocador>moca'or (val.)
CALIDA>CAL'DA (llatí clàssic)
Canvi de posició entre dos sons:
ganivet>gavinet
ensaimada>ensiamada
àguila>àliga
egua>euga
llonganissa>llangonissa
perspectiva>prespectiva
Es perd un so o síl·laba per la seva similitud o identitat amb un so pròxim:
problema>poblema
Engla+(la)nd>England (anglès)
Un so s'allunya de la pronunciació d'un so similar:
Eulàlia>Eulària
alcalde>arcalde
juliol>juriol
bona nit>bora nit
moniato>boniato
Influència d'un so sobre un altre de pròxim:
oncle>onclo
terra>terre (val.)
renyó>ronyó
genoll>jonoll